Figures flotants en un espai sense lloc, definides només pel dibuix de la llum.
Línies
"Línies": Línies efímeres en la foscor
Aquest projecte fotogràfic explora la relació entre llum, absència i identitat a l’entorn urbà. A través d’un joc de contrallums extrems, les figures humanes es redueixen a una finíssima línia de llum que les perfila subtilment, mentre la resta del cos es dissol en la penombra. Sense rostre, sense direcció clara, sense context definit, aquestes siluetes esdevenen una desfilada d’ombres anònimes que transiten un espai indefinit entre la presència i la desaparició.
Aquest tipus d’imatge descontextualitza els subjectes, els deslliga del seu entorn i els converteix en siluetes etèries que podrien ser qualsevol persona, en qualsevol ciutat, a qualsevol moment. L’ambigüitat sobre la direcció del moviment i la manca d’informació facial o gestual reforcen una sensació d’universalitat i misteri, fent que l’espectador es qüestioni qui són aquestes figures i quina és la seva història.
"A les ciutats plenes de rostres, només queda el rastre d’una línia fugaç."
L’elecció de la llum no és només un recurs estètic, sinó també una declaració conceptual. El fons s’esvaeix de manera natural, eliminant tota referència espacial i deixant les figures flotant en un espai indeterminat. L’ull de l’espectador es veu obligat a reconstruir la imatge, a omplir el buit amb la seva pròpia percepció i experiència.
L’elecció d’aquest tipus de llum també genera una reflexió sobre la percepció i la invisibilitat. En un context urbà, on sovint passem de llarg sense fixar-nos en les persones que ens envolten, aquest treball posa en relleu la presència de l’absència, el pes de la llum en la definició del real i el joc entre la matèria i el buit.
Línies
Aquest projecte planteja preguntes sobre la identitat i la memòria en el paisatge contemporani. Qui són aquestes persones? Van o venen? Formen part d’una multitud o són cossos aïllats? En un món on la imatge defineix la nostra existència, aquestes figures trenquen la necessitat del reconeixement i esdevenen una metàfora de la fragilitat de la identitat en la societat urbana.
Amb aquesta proposta, el fotògraf convida a contemplar la ciutat des d’una mirada diferent, on la llum no només il·lumina, sinó que dibuixa els límits del que és visible i allò que roman ocult.