“Els cotxes, penjats a les parets com cossos suspesos, revelen les seves entranyes”
Mirada Obliqua
"Mirada Obliqua"
Aquest projecte ofereix una mirada inèdita i quasi anatòmica al món de l’automòbil, revelant-ne les entranyes amb una perspectiva que transforma la mecànica en art i l’enginyeria en poesia visual. Els cotxes, elevats a la categoria d’objectes artístics, apareixen penjats a les parets com si fossin cossos suspesos en un estat de dissecció simbòlica, exposant la seva estructura interna amb una precisió quirúrgica.
L’acte de fotografiar la part oculta dels vehicles i presentar-la en gran format ens convida a un exercici de descoberta i contemplació, on les línies de tubs d’escapament, proteccions i dipòsits es converteixen en un traçat gairebé orgànic, com si observéssim radiografies mecàniques d’éssers vius. L’estètica industrial es fon amb la fragilitat d’un esquelet, amb els nervis i vasos d’una anatomia metàl·lica que s’assembla inquietantment a la nostra pròpia estructura corporal.
La tria de cotxes d’alta gamma i clàssics afegeix un diàleg entre el luxe i la memòria, entre la potència i la història, situant en un mateix espai Ferraris, Bentley i Masserati, Aston Martin costat de Biscuter, Isseta i Seat 500. D’aquesta manera, la peça artística no només revela el que normalment roman ocult, sinó que també desafia la percepció tradicional del cotxe com a símbol d’estatus, mostrant-lo despullat de la seva façana elegant i exposat en la seva veritable essència funcional.
"Explorar la part oculta dels cotxes és també un exercici de descoberta sobre nosaltres mateixos"
A nivell conceptual, el projecte ens interpel·la sobre el que escollim mostrar i ocultar, tant en la mecànica com en la nostra pròpia condició humana. Igual que els cotxes amaguen la seva estructura vital sota una carcassa polida i brillant, nosaltres també vestim capes de protecció que dissimulen la nostra vulnerabilitat. Així, aquesta sèrie fotogràfica esdevé una metàfora visual de la nostra pròpia anatomia emocional, de la necessitat de mirar més enllà de la superfície i d’atrevir-nos a descobrir allò que sovint preferim ignorar.
Aquesta obra no és només un retrat de la mecànica oculta dels automòbils; és una exploració visual sobre la materialitat, la fragilitat i el misteri del que hi ha sota la pell de les coses, siguin de ferro o de carn.
En definitiva
Aquest projecte transcendeix la simple observació mecànica per convertir-se en una exploració visual i conceptual sobre la relació entre forma i funció, aparença i essència. Més enllà de la seva estructura industrial, els cotxes revelen una anatomia inesperadament orgànica, gairebé humana, on els seus tubs, dipòsits i proteccions recorden venes, òrgans i ossos. La seva posició suspesa, com si estiguessin atrapats en un instant de dissecció, ens obliga a mirar allò que normalment roman invisible, a qüestionar la nostra pròpia percepció del que és estètic i del que és funcional.
És un exercici de descontextualització que transforma objectes de desig i poder en paisatges íntims i fràgils, convidant-nos a veure més enllà del metall i a reflexionar sobre allò que, en el fons, tots amaguem sota la nostra pròpia carcassa.