“Finestres que separen, finestres que connecten: realitats inventades per redefinir la nostra mirada.”

Cada finestra és un límit i alhora un vincle, un artifici que ens fa creure en la proximitat d'allò que està "inventat".

"Realitats Inventades" és una sèrie de projectes de videoart que exploren la tensió entre individualitat i col·lectivitat, entre presència i absència, entre aïllament i connexió. A través de finestres que delimiten i, alhora, vinculen els diferents fragments visuals, l’obra ens confronta amb la paradoxa de formar part d’un conjunt sense perdre la condició d’individu.

Cada peça presenta figures que conviuen en un mateix espai percebut, però que no han compartit realment aquell moment. Les imatges han estat gravades de manera independent, sense interacció real entre els protagonistes, però la seva disposició ens porta a imaginar una relació, un diàleg silenciós. Aquest artifici posa en qüestió la nostra manera d’entendre la pertinença: fins a quin punt som part d’un col·lectiu? És suficient la proximitat física per generar vincles? O és la mirada de l’altre la que ens dona una posició dins d’un grup?

Les finestres no només actuen com a límits visuals, sinó com a marcs que estructuren una realitat compartida i, al mateix temps, fragmentada. Els espais buits entre elles reforcen aquesta dualitat: ens mostren una separació evident, però alhora suggereixen una xarxa invisible que connecta els individus. L’escena creada és una il·lusió que reflecteix una veritat més profunda sobre l’existència contemporània: vivim envoltats de presències, però sovint desconnectats; compartim espais, però no sempre experiències.