Figures anònimes en un espai de transició, entre la llum i la foscor.
Viatges de Llum i Ombra
"Viatges de Llum i Ombra": Línies efímeres en la foscor
En el trànsit quotidià de la ciutat, els conductors esdevenen figures anònimes atrapades en un instant de llum i ombra. L'objectiu de la càmera captura aquests moments efímers, en què el sol irromp en l'interior dels vehicles i envaeix el rostre dels seus ocupants. La llum, en aquest cas, no és simplement una font d'il·luminació, sinó una presència invasiva que altera la percepció, modifica l'expressió i, paradoxalment, esborra la identitat.
Aquest projecte fotogràfic juga amb la dialèctica entre la visibilitat i la invisibilitat, entre allò revelat i allò ocult. Els conductors, forçats a abaixar la visera del cotxe o a entornar els ulls davant la intensitat de la llum, esdevenen ombres d’ells mateixos. Els seus rostres es fragmenten entre zones de claror i foscor, com si es trobessin a mig camí entre el reconeixement i l'oblit. Els ulls, sovint amagats a la penombra, suggereixen una identitat esvaïda, un retrat sense mirada, una presència absent.
"L’ombra és el refugi quan la llum esdevé massa intensa."
L’elecció del punt de vista lateral reforça la sensació d’una narració en trànsit, d’un moviment interromput en un fragment de llum. Aquests retrats no busquen capturar un moment triomfant, sinó la quotidianitat anònima d’un viatge sense destí aparent. La llum directa, en lloc de revelar, esdevé un obstacle que obliga els protagonistes a protegir-se, a mirar cap a un altre lloc, a refugiar-se en la foscor del vehicle.
Conceptualment, aquest treball explora la fragilitat de la percepció i la manera en què la llum, paradoxalment, pot actuar com una barrera. La fotografia, tradicionalment vista com un mitjà per mostrar i fixar la realitat, aquí juga amb la seva capacitat de desdibuixar-la, de convertir-la en un espai de suggeriment més que de certesa.
Viatges de Llum i Ombra
Els retrats d’aquests conductors esdevenen figures trànsit, rostres en suspens, mirades absents atrapades en un feix de llum que les condemna a la invisibilitat.
La imatge no revela, sinó que insinua. L’espectador, llavors, es veu empès a projectar la seva pròpia interpretació, a omplir els buits, a preguntar-se qui són aquestes figures mig amagades en la penombra del seu propi viatge.